Com be coneguem, un dels mites més coneguts del folòsof ateniense, Plató, és la narració alegòrica de El mite de la Caverna (Llibre VII de “LA república”). A aquest relat Plató ens explica la seua teoría de la diferència entre el món sensible que percebem amb els sentits, i el món de les idees, que és alcanzat solament mitjançant la raó.
Per a que ens siga més fácil coneixer la nostra situació a l’actualitat anem a fer un breu resum de la narració, la qual descriu de manera fácil de compendre una situació en la que es pot veure la relació que tenim el èsser humà amb els dos mons dels que hem parlat en el paràgraf anterior.
Plató comta que dins d’una caverna es troven uns presoners encadenats desde que van nàixer i mirant cap a un mur. Darrere d’ells hi ha una foguera i un camí escarpat, per on tots els dies passen homes carregats amb tot tipus d’objectes que superen l’altura del muro n estan encadenats., el que fa que ells solament puguen vore les sombres i sentir les veus. Quan un d’aquests presoners és alliberat, encegat per el sol no és capaç de saber el que es real o el que ell creia real, però, mitjançant el raonament aconsegueix arribar a la conclusió de que una cosa és elq ue ell creia vertader i altra cosa és el que realment és vertader.
No ens recorda a res? Acàs no és això mateixa el que estan fent els mitjans de comunicació amb nosaltres? Ens “encadenen” desde que som xicotets i ens informen del que volen, amagant el que no els interessa que nosaltres sapigam o pensem. I nosaltres seguim pensant que som lliures d’opinió, que el món és el que ells ens mostren.
